Viernes, 17 de noviembre de 2017|

15 visitas ahora

 

Barcelona dissabte 28 de Març de 2009. Homenatge a Luis Andrés Edo

“Anarquía significa: 					
Belleza, amor, poesía, 
igualdad, fraternidad, 
sentimiento, libertad, 
cultura, arte, armonía. 
La razón, suprema guía, 
la ciencia, excelsa verdad. 
Vida, nobleza, bondad, 
satisfacción, alegría, 
todo esto es anarquía. 
Y Anarquía, humanidad.” 
Escribió Melchor Rodríguez …

y todo esto era Luis Andrés.

Rogamos a todos aquellos que quieran participar en este acto, en persona o con un texto enviado (porque les es imposible asistir), que se dirijan a una de las siguientes direcciones: ensinger@xsii.com, aenciclopedic@yahoo.es, cntsoliobrera@hotmail.com

Así nos será posible organizar mejor el acto.

Os esperamos.


Lluís deia que la seva família eren tots nosaltres, es a dir, tots els que ens relacionaven amb ell i compartien coses en comú. No importava les discrepàncies. Aquest concepte ampli de la família es una manera d’entendre la vida, de trencar esquemes, es el que va fer al llarg de la seva vida. Es d’aquesta manera que va intentar crear una “opció de corrent”, que està desenvolupar al seu llibre La Corriente, una línea de pensament, en aquest cas llibertaria, respectant totes les opinions però superant les rígides estructures de les organitzacions.

Lluís era un humanista, un gran humanista, la seva creença en l’home era també part dels seu comportament durant tota la seva vida, un talant dialogant, sempre disposat a contrastar les idees, i que ell deia que li venia de la seva formació llibertaria, sobretot de la seva etapa parisina. Testimoni d’aquesta fraternitat la dono en nom dels companys i companyes de totes les corrents anarcosindicalistes, ateneus llibertaris i col·lectius i individualitats del moviment llibertari.

La seva defensa dels peons il·lustrats, dels autodidactes, es a dir dels peons anònims, va ser també una constant a la seva vida. Lluís deia que teníem que anar donant noms a tots aquests anònims. El problema es que no són uns quants, ni uns centenars, sinó que són milers. La seva generosa dedicació a ells i a tots els represaliats el va portar a defensar sempre als més febles, sobretot als presos socials. Aquí Lluís la teva solidaritat te va elevar a la categoria de gegant.

Nosaltres no direm a partir d’ara que hem perdut a un amic, a un company, a un familiar, sinó la gran sort que hem tingut d’estar amb tú i compartir tants i tants bons moments. Lluís ha estat un poeta, un poeta de la lluita per la llibertat, sobretot dels altres, ja que a ells va dedicar gran part del seu temps. En tú Lluís hem trobat una manera d’actuar i una manera d’entendre l’anarquia. El llegat que ens deixes es molt gran.

Confraternitat i solidaritat dos conceptes amb els quals no vas deixar mai de pensar i als que vas dedicar tota la teva vida, que ha estat un himne a l’amistat. Efectivament com deia al principi tots són la teva família i el teu esforç crec no ha estat en va. Així et recordarem.

Carles Sanz

Portafolio