Viernes, 21 de julio de 2017|

839 visitas ahora

 

Reseña del libro: Utopia. Del somni igualitari al pensament únic

Libro: Utopia. Del somni igualitari al pensament únic
Autor: Ferran Aisa
Editorial Icaria, Barcelona, 2012. 294 pàgines

Reseña de Xavier Díez publicada en Directa nº 307, 27 de febrer de 2013.

En moments de crisis profundes, de contextos de desesperança, apareix el pensament utòpic. Aquest es podria definir com la recerca d’un món nou que corregeix les imperfeccions del vell, una alternativa que esmena a la totalitat una organització social opressiva. És per això que l’eclosió de la literatura utòpica es correlaciona, sovint, amb moments històrics de grans transformacions, com la primera meitat del segle XX, la dramàtica destrucció del món tradicional protagonitzada per la revolució industrial o l’agonia de la societat medieval. No és estrany, doncs, que un llibre com el ressenyat serveixi de guia i de referència per a aquest context excepcional –maleïts temps interessants!– que ens està tocant viure.

Ferran Aisa, amb la seva coherent trajectòria de cronista oficiós i analista dissident, ens ofereix un repàs exhaustiu del pensament utòpic, des dels orígens històrics dels filòsofs clàssics fins a l’actualitat del decreixement, passant per la virolada conformació de les alternatives àcrates del segle XIX, veritable focus d’irradiació del pensament crític contemporani. Amb un ordre estrictament cronològic, fa una repassada als pensadors antics, renaixentistes i barrocs (que són tractats amb un estil descriptiu), fins que, a partir del primer terç del volum, entra pròpiament en la matèria dels somnis llibertaris. A partir d’aquest moment, el polifacètic autor entra en una dinàmica d’anàlisi dels diferents projectes utòpics en tant que construccions polítiques, més o menys teòriques, que també funcionen com a experiments pràctics. És el cas dels icarians de les colònies socialistes –amb una presència important a Amèrica– i del seu balanç, amb més fracassos que èxits. En aquest sentit, emprant fonts coetànies, s’endinsa en les raons profundes dels diversos problemes sobrevinguts a les primeres experiències, que tenen en comú el defecte de les rigideses i les regulacions excessives, a banda de l’aclaparador pes d’un capitalisme en expansió, capaç de colonitzar –també– les mentalitats individuals. A la vegada, l’autor també aborda bona part dels fonaments ideològics de les ideologies alliberadores presents en l’efervescència cultural de fin de siècle, amb les sinergies d’una intel ·lectualitat compromesa i una classe obrera conscient, capaç d’articular modernismes literaris, estètiques prerafaelites i la consideració de l’art com una eina alliberadora. Tanmateix, l’aproximació més propera –malgrat l’intent de la història oficial per esborrar-ne el rastre– és la de la revolució de 1936 i la formulació teòrica –desbordada per la pràctica– del comunisme llibertari, redactada al congrés confederal de Saragossa pel metge cenetista Isaac Puente (que va ser assassinat poques setmanes després).

El darrer terç del llibre, potser el més fosc, descriu el panorama actual, confús i descoratjador, i les reflexions contemporànies que suscita. I malgrat tot, l’infatigable optimisme llibertari d’Aisa ens remet a la rebel·lia de les idees i ens impulsa a revaloritzar les utopies com a mitjà, tot conjurant el perill reiterat de considerarles com una finalitat holística. El conjunt de l’obra ens presenta un autor amb una llarga trajectòria en un punt de gran maduresa, capaç de fusionar l’alta divulgació a què ens té acostumades amb l’autodidactisme intel·lectual que van caracteritzar intents semblants com el d’Utopías y anarquismo, del llibertari Germinal Gràcia, publicat fa mig segle. El resultat és un llibre útil que ens serveix com a guia acadèmica i també com a estimulant –gens innocu–, que ens hauria de permetre emancipar-nos del pessimisme dominant. Al cap i a la fi, els utòpics no eren tan utòpics.

Blog de Ferran Aisa