CastellanoLa voz de los amos
El pasado domingo 7 de junio, miles de personas salieron a la calle en Sabadell con un mensaje muy claro: el Río Ripoll debe renaturalizarse, y no volver a los tiempos, no tan lejanos, que era el husillo de los vertidos y los residuos de las empresas. La ciudadanía ha dicho muy claro que quiere un pulmón verde, donde pasear y disfrutar de la naturaleza. No es mucho pedir, después de siglos de verle degradado por beneficio de unos pocos empresarios.
Los nietos de los industriales quieren hacer lo mismo que sus abuelos, los dueños del río: seguir ganando dinero a expensas del Ripoll y la salud de los sabadellenses y sabadellenses. Por eso han maniobrado con los principales partidos políticos de Sabadell para ir en contra del interés general: la aprobación del MPG-132, una modificación urbanística que abre la puerta a más cemento, más coches y más rotondas, más de mantener las fábricas que ya existen actualmente: Las que hacen aparcamientos en el cauce del río sin licencia (AP (E.Cima) o la que vierte residuos tóxicos durante el río (TIMSA).Más información: “Presentación de la exposición Los Amos del Río”
La reacción no se hizo esperar. En pocas horas Adrian Hernandez, con la fe del converso (en su caso, del muy converso), ya escribía lanzando balones fuera, culpando a un gobierno de hace casi 8 años que ya no está, y blandiendo unos datos que apenas esconden la verdad: una modificación a la medida del Gremio de Fabricantes. Y si no, su compañero de filas Carmel Montllor, nada menos que el responsable de política municipal del PSC, se encargaba de disipar las dudas en Radio Sabadell el lunes siguiente, cuando aún no habían pasado 24 horas. Sin rubor alguno, SR. Montllor hablaba de la necesidad de «ayudar a los empresarios del Gremio», porque la mayoría de ellos se había «arruinado». Hacer modificaciones urbanísticas a medida de intereses particulares tiene una larga tradición en este país, y una palabra concreta, no por castellana menos aplicable a nuestras tierras: pelotazo.Y eso es lo que supone la modificación MPG-132: que los industriales, los dueños, que han dejado degradar sus fábricas en el río puedan poner un centro de formación profesional, un restaurante o una discoteca y así “ganar dinero” (palabras de Carmel Montllor, no nuestras).
Somos conscientes de que la MPG-132 ha tenido un gran impulsor en la figura del defenestrado Lluis Matas, indisimuladamente vinculado al Gremio (¿qué sería de nosotros sin los empresarios que se pasan a políticos?). Pero vemos como el PSC no carece de personas que, bajo la bandera de la sostenibilidad, el progreso y el bien común, siguen defendiendo los intereses de unos pocos industriales en detrimento del único espacio natural que queda en Sabadell.
Sabadell merece un Río Ripoll limpio, sobre todo porque nuestros impuestos han pagado unas depuradoras que limpian los residuos que los empresarios siguen vertiendo. Ninguna empresa hará mejor el Río, y pensar que más cemento y rotondas ayudarán a la recuperación del Ripoll es de un cinismo intolerable. Pero lo que sobre todo no merece Sabadell son responsables políticos que, como el sr.Carmelo Montllor, son poco más que la voz de sus dueños.
Extractos de la entrevista en Carmel Montllor en Ràdio Sabadell
CatalàLa veu dels amos
El passat diumenge 7 de juny, milers de persones van sortir al carrer a Sabadell amb un missatge molt clar: el Riu Ripoll s’ha de renaturalitzar, i no tornar als temps, no tant llunyans, que era la claveguera dels abocaments i els residus de les empreses. La ciutadania ha dit molt clar que vol un pulmó verd, on pugui passejar i gaudir de la natura. No és gaire demanar, després de segles de veure’l degradat per benefici d’uns pocs empresaris.
Els nets dels industrials volen fer el mateix que els seus avis, els amos del riu: seguir guanyant diners a expenses del Ripoll i la salut dels sabadellencs i sabadellenques. Per això han maniobrat amb els principals partits polítics de Sabadell per anar en contra de l’interès general: l’aprovació de l’MPG-132, una modificació urbanística que obre la porta a més ciment, més cotxes i més rotondes, més de mantenir les fàbriques que ja hi ha actualment: Les que fan aparcaments a la llera del riu sense llicència (APRESLAN), la que llança fum a l’Hospital Taulí (E.Cima) o la que aboca residus tòxics al curs del riu (TIMSA). Més informació: “Presentació de l’exposició Els Amos del Riu”
La reacció no es va fer esperar. En poques hores Adrian Hernandez, amb la fe del convers (en el seu cas, del molt convers), ja escrivia llançant pilotes fora, culpant un govern de fa gairebé 8 anys que ja no hi és, i brandant unes dades que amb prou feines amaguen la veritat: una modificació a la mida del Gremi de Fabricants. I si no, el seu company de files Carmel Montllor, ni més ni menys que el responsable de política municipal del PSC, s’encarregava de dissipar els dubtes a Radio Sabadell el dilluns següent, quan encara no havien passat 24 hores. Sense cap mena de rubor, el Sr. Montllor parlava de la necessitat “d’ajudar els empresaris del Gremi”, perquè la majoria d’ells s’havia “arruïnat”. Fer modificacions urbanístiques a mida d’interessos particular té una llarga tradició en aquest país, i una paraula concreta, no per castellana menys aplicable a les nostres terres: pelotazo. I això és el que suposa la modificació MPG-132: que els industrials, els amos, que han deixat degradar les seves fàbriques al riu hi puguin posar un centre de formació professional, un restaurant o una discoteca i així “guanyar-hi diners” (paraules de Carmel Montllor, no nostres).
Som conscients la MPG-132 ha tingut un gran impulsor en la figura del defenestrat Lluis Matas, indissimuladament vinculat al Gremi (què seria de nosaltres sense els empresaris que es passen a polítics?). Però veiem com el PSC no va mancat de persones que, sota la bandera de la sostenibilitat, el progrés i el bé comú, segueixen defensant els interessos d’uns pocs industrials en detriment de l’únic espai natural que queda a Sabadell.
Sabadell es mereix un Riu Ripoll net, més que res perquè els nostres impostos han pagat unes depuradores que netegen els residus que els empresaris hi segueixen abocant. Cap empresa farà millor el Riu, i pensar que més ciment i rotondes ajudaran a la recuperació del Ripoll és d’un cinisme intolerable. Però el que sobretot no mereix Sabadell són uns responsables polítics que, com el Sr. Carmel Montllor, són poc més que la veu dels seus amos.
Extractes de l’entrevista a Carmel Montllor a Ràdio Sabadell
La entrada La voz de los amos se publicó primero en Confederación Nacional del Trabajo.
